La llengua valenciana posseïx una flexibilitat i una picardia admirables a l’hora de crear frases fetes. Són expressions impregnades de l’esperit mediterrani, sovint molt visuals i sorprenents per a aquells que les escolten per primera vegada. Estes estructures no es poden traduir de manera literal, ja que perden tot el seu sentit i la seua gràcia, però conéixer-les en profunditat és fonamental per a entendre el caràcter dels valencians.

Una de les frases més cèlebres i utilitzades de nord a sud de la Comunitat és, sens dubte, «A fer la mà». Esta expressió té un doble ús molt marcat. Per un costat, servix per a indicar que un lloc geogràfic està excessivament lluny del punt on ens trobem (“Eixe poble està a fer la mà”). Per un altre costat, funciona com una crossa col·loquial per a enviar a algú a passejar de manera poc amistosa quan ens ha molestat o ens ha cansat la seua actitud.

Altra joia quotidiana és «Fer un pensament». No significa meditar de manera profunda sobre la vida, sinó que s’utilitza com un avís per a indicar que és el moment de prendre una decisió o de començar a moure’s cap a un lloc (“Xics, s’està fent tard, haurem de fer un pensament”). També és molt comú escoltar que algú «No està molt catòlic». Esta curiosa frase no té cap tipus de connotació religiosa; simplement descriu el fet de trobar-se un poc destarifat, tindre un mal dia o començar a emmalaltir.