La Comunitat Valenciana posseïx una tradició literària d’una potència i una influència universals que sovint és desconeguda per al gran públic. El valencià ha sigut la llengua vehicular de grans pensadors, poetes i novel·listes que van canviar el rumb de la cultura europea, especialment durant el segle XV, conegut històricament com el Segle d’Or de les lletres valencianes, un període de màxima esplendor intel·lectual.

El nom més il·lustre d’aquella època daurada és Joanot Martorell, autor de l’immortal Tirant lo Blanc. Esta obra no és una novel·la de cavalleries corrent; és una peça revolucionària pel seu realisme i pel seu component humà, fins al punt que el mateix Miguel de Cervantes, en el famós passatge de la quema de llibres d’El Quixot, la va salvar de les flames qualificant-la com «el millor llibre del món». Al seu costat destaca Ausiàs March, el poeta medieval que va trencar amb la tradició de la poesia trobadoresca per a parlar de l’amor d’una manera crua, sincera i psicològica.

Fent un salt en el temps fins al segle XX, trobem la figura de Vicent Andrés Estellés, considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània. Estellés va ser capaç de poetitzar la vida quotidiana de la postguerra, la fam, la por, però també l’amor passional i el compromís polític amb la seua terra. Les seues lletres continuen cantant-se hui en dia, demostrant que la literatura en valencià té un fil conductor que unix el passat medieval amb la modernitat.